maig 2024
abril 2024
Feia molt de temps que no veia una Crida tan participativa com aquesta! Hem rebut 10 textos, DEU!!!!
La Cridanera està tan contenta que s'ha passat la nit donant salts per la web! Si el google, el twitter o el facebook han anat més lents del què és habitual durant les últimes hores, no en tinguis cap dubte: és culpa de la nostra aranya que ha sobrecarregat la xarxa! hehe
mapebix, Aina San Nicolàs, edgarcotes, Emagema, Madeco, xaruga, Laura, Isaac, jordillo i Mercuri: MOLTES GRÀCIES per haver-ho fet possible!
En senyal d'agraïment, he improvisat un mini relat dedicat a vosaltres i als vostres fantasmes: espero que us agradi!
«mapebix...» va cridar el fantasma d'en Pau per enèsima vegada. Fart d'escoltar-lo, el gosset del xaruga es llençà al fons del pou i espantà tot un poble durant dies i nits. La Laura ho arreglà amb el seu habitual «avui estic enfadada i no tinc gana» i es tancà a la seva habitació sense més explicacions. En un racó de la plaça l'edgarcotes, el noble cavaller de la cort del rei Jaume I, arrufà el nas: abans que rebaixar-se a salvar un simple ca, decidí envolar-se cel amunt fins més enllà dels núvols, de les estrelles i de nau espacials.
En un casalot a les afores del poble, l'Emagema tragué del forn una nova safata de «cupcakes» i somrigué cofoia. Estava preparada: els Madeco, el matrimoni de fantasmes pastissers, no tindria més remei que ensenyar-li a fer panellets! Al pis de dalt, la tassa de la senyora Aina San Nicolàs caigué a càmera lenta fins a fer-se mil bocins al mig de la cambra. El soroll desvetllà en jordillo de Canterville, que saltà del prestatge disposat a omplir de somnis la ment de l'afortunat lector, però el seu pit es desinflà en adonar-se que els únics habitants de la biblioteca eren els fantasmes del grup de fumadors anònims. «Em dic Isaac i sóc addicte al tabac.»
En Mercuri i el seu germà bessó passaren pel costat del pou. «El salvem?» va preguntar el fantasma. «No em facis riure, tu no tens cos per salvar a ningú i jo no penso mullar-me les sabates per treure un gos de l'aigua». «Però... I si s'ofega?» «Si s'ofega es convertirà en un fantasma – respongué arronsant-se d'espatlles –. No havies volgut sempre tenir una mascota?» El rostre del fantasma s'il·luminà i s'allunyà del pou. Quin nom seria el més apropiat per un gos fantasma?
És hora de tornar a la feina! Qui seran els guanyadors d'aquesta quinzena? Pots enviar les teves crítiques/vots des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 2 de novembre a la mitjanit!
Ens llegim!
La Cridanera està tan contenta que s'ha passat la nit donant salts per la web! Si el google, el twitter o el facebook han anat més lents del què és habitual durant les últimes hores, no en tinguis cap dubte: és culpa de la nostra aranya que ha sobrecarregat la xarxa! hehe
mapebix, Aina San Nicolàs, edgarcotes, Emagema, Madeco, xaruga, Laura, Isaac, jordillo i Mercuri: MOLTES GRÀCIES per haver-ho fet possible!
En senyal d'agraïment, he improvisat un mini relat dedicat a vosaltres i als vostres fantasmes: espero que us agradi!
«mapebix...» va cridar el fantasma d'en Pau per enèsima vegada. Fart d'escoltar-lo, el gosset del xaruga es llençà al fons del pou i espantà tot un poble durant dies i nits. La Laura ho arreglà amb el seu habitual «avui estic enfadada i no tinc gana» i es tancà a la seva habitació sense més explicacions. En un racó de la plaça l'edgarcotes, el noble cavaller de la cort del rei Jaume I, arrufà el nas: abans que rebaixar-se a salvar un simple ca, decidí envolar-se cel amunt fins més enllà dels núvols, de les estrelles i de nau espacials.
En un casalot a les afores del poble, l'Emagema tragué del forn una nova safata de «cupcakes» i somrigué cofoia. Estava preparada: els Madeco, el matrimoni de fantasmes pastissers, no tindria més remei que ensenyar-li a fer panellets! Al pis de dalt, la tassa de la senyora Aina San Nicolàs caigué a càmera lenta fins a fer-se mil bocins al mig de la cambra. El soroll desvetllà en jordillo de Canterville, que saltà del prestatge disposat a omplir de somnis la ment de l'afortunat lector, però el seu pit es desinflà en adonar-se que els únics habitants de la biblioteca eren els fantasmes del grup de fumadors anònims. «Em dic Isaac i sóc addicte al tabac.»
En Mercuri i el seu germà bessó passaren pel costat del pou. «El salvem?» va preguntar el fantasma. «No em facis riure, tu no tens cos per salvar a ningú i jo no penso mullar-me les sabates per treure un gos de l'aigua». «Però... I si s'ofega?» «Si s'ofega es convertirà en un fantasma – respongué arronsant-se d'espatlles –. No havies volgut sempre tenir una mascota?» El rostre del fantasma s'il·luminà i s'allunyà del pou. Quin nom seria el més apropiat per un gos fantasma?
És hora de tornar a la feina! Qui seran els guanyadors d'aquesta quinzena? Pots enviar les teves crítiques/vots des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 2 de novembre a la mitjanit!
Ens llegim!