abril 2024
març 2024
Conta la llegenda que fa molt i molt de temps, en una petita web d'escriptors, hi va aparèixer una família felina de 13 gats lletrats.
Un dels patriarques era un gat amb un cor humà, tan humà, que a la vora del foc contava com, en la seva joventut, havia decidit mudar-se a una teulada perquè la seva antiga mestressa pogués ser feliç amb algú de la seva espècia.
Un altre dels patriarques era un gat d'una llibertat indomable. Per parlar amb ell era necessari enfilar-se fins a la biga travessera on dormia i creuar els dits de les quatre potes perquè no hagués sortit a caçar ratolins. «Jo no em vendria mai per un bol de pinso com un vulgar gos!» repetia a aquells que li recriminaven una vida tan temerària per la seva edat.
En Tim era l'últim dels patriarques i era el més sensible dels tres. Per les seves venes corria sang de poeta enamorat i sospirava per un àngel afectuós a qui poder estimar sense mesura i amb qui poder ser feliç per sempre més.
El gat groc era el més destraler de la família. Làmpades, pots, paelles, plantes, peixeres,... Tot quedava arrasat al pas de les seves urpes!
El gat negre tenia una mirada... Molt humana. Una vegada, passejant pel carrer, una vella pitonissa havia cridat en veure'l que estava més clar que la lluna vella que en el seu cos s'hi havia instal·lat l'esperit d'una àvia de dues potes. Per tota resposta, el gat negre li havia picat l'ullet.
La Nina era la més trapella, a frec a frec amb el gat groc. La seva especialitat eren els arbres de Nadal carregats d'ornaments i les cortines de fil: la seva màxima era que si s'hi podia enfilar, ho podia fer caure.
El gat de les potetes blanques tenia una guerra oberta amb els pardals del veïnat. Ells se'n reien perquè li faltava una de les potes del darrere, ell s'hi tornava perseguint-los i demostrant-los que no necessitava quatre peus per ser molt més ràpid que ells.
La gata parda només volia dormir en llits de palla. Segons ella, els matalassos de molles feien soroll, els de plomes li feien al·lèrgia i pels de làtex era massa tradicional. Palla, només jaç de palla. Si les gallines hi ponien els ous, segur que la palla era el millor material.
El gat paparazzi sortia de casa quan tothom se n'anava a dormir i tornava quan tothom se n'anava a treballar. Les parets de la seva habitació estaven empaperades amb les fotos més irreverents de l'«star system» felí: l'Shrödinger, en Garfield, en Fèlix, la Hello Kitty, en Tom, Silvestre, l'Azrael, el Gat amb botes, en Doraemon,... Ningú no s'escapava del seu objectiu endimoniat.
El gat presumit era un esnob a qui els patriarques havien fet fora del cau a les poques setmanes de vida: ja de ben petit la seva mirada era... Inquietant. La família li havia perdut la pista, però les males llengües deien que era el responsable de la desaparició de desenes de ratetes presumides.
A la Tula li tocava la loteria sense haver-hi de posar. Tenia gana? Li queia un tros de pizza del cel. Tenia son? La convidaven a un hotel de cinc marramiaus. Es posava a ploure? Apareixia del no res un noble galant amb un cotxe de ratolins.
Un dia es va presentar un gat molest a qui la família va expulsar amb la mateixa celeritat amb la que havia arribat. Fins i tot els veïns van ajudar a fer-lo fora a cop de lladruc!
La gateta indiscreta era la mimada per tots. Els patriarques bavejaven amb les seves petites boles de pèl i la resta de la família era incapaç de negar-li cap dels capricis. Era bufona, presumida, encantadora... I molt valenta. Una vegada, ella sola havia salvat una humana d'un agressor perillós. Amb tants atributs, era impossible no enamorar-se'n!
Conta la llegenda que els 13 gats lletrats van trobar la petita web d'escriptors una primera quinzena de febrer. Una aranya els va obrir la porta, un drac que només sortia per Sant Jordi els va fer un lloc a la vora del foc,... I la família felina es va sentir tan ben acollida que va acceptar convertir-se en la convidada d'honor de la 44a Crida.
Nota de l'editora: Moltes gràcies a tots pels vostres relats, escriptors. Gràcies a vosaltres (a les vostres lletres i als vostres gats) aquesta quinzena hem igualat el rècord de participació de la nostra petita web!
Un dels patriarques era un gat amb un cor humà, tan humà, que a la vora del foc contava com, en la seva joventut, havia decidit mudar-se a una teulada perquè la seva antiga mestressa pogués ser feliç amb algú de la seva espècia.
Un altre dels patriarques era un gat d'una llibertat indomable. Per parlar amb ell era necessari enfilar-se fins a la biga travessera on dormia i creuar els dits de les quatre potes perquè no hagués sortit a caçar ratolins. «Jo no em vendria mai per un bol de pinso com un vulgar gos!» repetia a aquells que li recriminaven una vida tan temerària per la seva edat.
En Tim era l'últim dels patriarques i era el més sensible dels tres. Per les seves venes corria sang de poeta enamorat i sospirava per un àngel afectuós a qui poder estimar sense mesura i amb qui poder ser feliç per sempre més.
El gat groc era el més destraler de la família. Làmpades, pots, paelles, plantes, peixeres,... Tot quedava arrasat al pas de les seves urpes!
El gat negre tenia una mirada... Molt humana. Una vegada, passejant pel carrer, una vella pitonissa havia cridat en veure'l que estava més clar que la lluna vella que en el seu cos s'hi havia instal·lat l'esperit d'una àvia de dues potes. Per tota resposta, el gat negre li havia picat l'ullet.
La Nina era la més trapella, a frec a frec amb el gat groc. La seva especialitat eren els arbres de Nadal carregats d'ornaments i les cortines de fil: la seva màxima era que si s'hi podia enfilar, ho podia fer caure.
El gat de les potetes blanques tenia una guerra oberta amb els pardals del veïnat. Ells se'n reien perquè li faltava una de les potes del darrere, ell s'hi tornava perseguint-los i demostrant-los que no necessitava quatre peus per ser molt més ràpid que ells.
La gata parda només volia dormir en llits de palla. Segons ella, els matalassos de molles feien soroll, els de plomes li feien al·lèrgia i pels de làtex era massa tradicional. Palla, només jaç de palla. Si les gallines hi ponien els ous, segur que la palla era el millor material.
El gat paparazzi sortia de casa quan tothom se n'anava a dormir i tornava quan tothom se n'anava a treballar. Les parets de la seva habitació estaven empaperades amb les fotos més irreverents de l'«star system» felí: l'Shrödinger, en Garfield, en Fèlix, la Hello Kitty, en Tom, Silvestre, l'Azrael, el Gat amb botes, en Doraemon,... Ningú no s'escapava del seu objectiu endimoniat.
El gat presumit era un esnob a qui els patriarques havien fet fora del cau a les poques setmanes de vida: ja de ben petit la seva mirada era... Inquietant. La família li havia perdut la pista, però les males llengües deien que era el responsable de la desaparició de desenes de ratetes presumides.
A la Tula li tocava la loteria sense haver-hi de posar. Tenia gana? Li queia un tros de pizza del cel. Tenia son? La convidaven a un hotel de cinc marramiaus. Es posava a ploure? Apareixia del no res un noble galant amb un cotxe de ratolins.
Un dia es va presentar un gat molest a qui la família va expulsar amb la mateixa celeritat amb la que havia arribat. Fins i tot els veïns van ajudar a fer-lo fora a cop de lladruc!
La gateta indiscreta era la mimada per tots. Els patriarques bavejaven amb les seves petites boles de pèl i la resta de la família era incapaç de negar-li cap dels capricis. Era bufona, presumida, encantadora... I molt valenta. Una vegada, ella sola havia salvat una humana d'un agressor perillós. Amb tants atributs, era impossible no enamorar-se'n!
Conta la llegenda que els 13 gats lletrats van trobar la petita web d'escriptors una primera quinzena de febrer. Una aranya els va obrir la porta, un drac que només sortia per Sant Jordi els va fer un lloc a la vora del foc,... I la família felina es va sentir tan ben acollida que va acceptar convertir-se en la convidada d'honor de la 44a Crida.
Nota de l'editora: Moltes gràcies a tots pels vostres relats, escriptors. Gràcies a vosaltres (a les vostres lletres i als vostres gats) aquesta quinzena hem igualat el rècord de participació de la nostra petita web!