Tere SM

15/04/2012 19:47:46

Vaig obrir el llibre de la biblioteca i hi vaig trobar un bitllet de 500€

---

mercuri

16/04/2012 00:25:35

Un bitllet de 500€? No eren un mite urbà? Em vaig pessigar. No semblava que allò fos un somni!

---

xaruga

16/04/2012 10:49:43

I ben cert que no ho era, perquè en intentar agafar-lo se m'esmunyí de les mans i va caure al terra. Quan em vaig acotxar per recollir-lo, una sabata negra enllustrada el va xafà i m'ho impedí.

---

papallona

16/04/2012 19:05:32

Només pensava a tornar aquells diners!!! Ho sinó servirien per ajudar algú altre!!!

---

Laura

16/04/2012 22:15:41

Trobar-se diners a dins d'un llibre no és normal, però jo en vaig trobar a dins d'un diari. Algú se'ls ha deixat oblidats? No sé, no sé.

---

Oriol Vives

16/04/2012 22:19:11

I allò és el que li vaig dir quan vaig aixecar la mirada. Aquell home amb gavardina, però, no feia gaire cara de creure's el que li deia, així que vaig passar al segon pla: "És seu?"

---

Laura

16/04/2012 22:20:18

I si també hi ha diners a dins dels altres llibres?

---

Laura

16/04/2012 22:23:35

Varen robar mots diners i encara no els han trobat.

---

Laura

16/04/2012 22:29:28

I si els haguesin amagat a dins dels llibres? Ara la gent no llegeix, està ocupada buscant feina: és un bon amagatall.

---

Laura

17/04/2012 19:46:42

Aquest de la gavardina em mira malament, les meves suposicions potser són certes i és un dels lladres.

---

Oriol Vives

17/04/2012 19:58:08

En aquell moment vaig pensar que s'estava perdent el fil de la història i que res d'allò era versemblant (una sabata negra, una robatori...). Masses coses creuades. Vaig arribar a la conclusió de que tot allò no podia ser real, que havia de ser un somni. Vaig provar de tornar-me a pessigar. Res.

De cop, vaig veure que en realitat la sabata negra no era d'un home, sinó d'una dona. El pitjor de tot? Que aquella dona no era una dona qualsevol, era la meva veïna, la senyora Pepita, amb el seu lloro al costat!

Per fi! Vaig despertar...

---

GiselaFV5

17/04/2012 20:35:39

Havia estat un somni, res de tot allò era real i jo estava al meu llit, ple de suor, i els primers raigs de llum començaven a entreveure's per la finestra. Em vaig incorporar,em vaig fregar els ulls i vaig passar una mà pel cabell. Però just quan anava a aixecar-me, vaig notar una presència prop de les meves mans. Vaig girar-me i em vaig espantar. Hi havia un bitllet de 500€ sobre el meu llit. Aleshores, vaig sentir un xisclet estrany que provenia de la sala d'estar. Vaig córrer cap allà i vaig veure el lloro de la senyora Pepita empaitant la meva gata, mentre que la meva gata intentava fugir desesperada.

---

xaruga

18/04/2012 10:23:04

Sorprès, em vaig preguntar: Qui m'ha deixat aquest billet en el meu llit? I què hi fa el lloro de la senyora Pepita a casa meua?.
Llavors, vaig recordar que la nit passada havia begut molt i que em va acompanyar a casa una noia espectacular. Havia dormit amb ella i a sobre m'havia deixat un billet de 500 euros? No m'ho podia creure...

---

GiselaFV5

18/04/2012 14:08:00

Llavors, vaig sentir el timbre però jo anava mig despullat perquè m'acabava de llevar, així que vaig afanyar-me a buscar alguna cosa per posar-me, però caminant d'un cantó a l'altre vaig trobar a faltar un objecte que jo mateix havia deixat a l'estudi. On era el meu quadre? Estava segur que l'havia deixat allà. Vaig rumiar. Sí, era clar que no l'havia canviat de lloc. I doncs, on era la meva obra d'art? Aleshores, vaig imaginar una possible explicació i em vaig horroritzar. La llesta que m'havia regalat 500€ per passar la nit amb ella s'havia emportat el meu quadre que, a més a més, tenia un valor de 2.000€! "Merda!", vaig exclamar, just ara que havia trobat una persona interessada en comprar-me'l!

El timbre va tornar a sonar i vaig anar a obrir amb una amargor inmensa reflexada en la meva cara. En obrir la porta em vaig adonar que avui no era el meu dia. La que estava trucant a casa meva no era cap altra que la pesada de la bruixa de la meva veïna, la senyora Pepita.

-Jovenet, no hauràs pas vist el meu lloro per algun lloc? Crec que me l'han robat!

---

Laura

18/04/2012 20:26:12

Com m'escaparé? He de "tocar el dos" abans no sigui massa tard.

---

Laura

18/04/2012 20:30:57

He de buscar ajuda: en Pere que és detectiu i té una arma m'anirà bé.

---

Laura

18/04/2012 20:34:58

Ara! Només faltaria que en Pere no em cregués, amb el desconfiat que ès.

---

Oriol Vives

19/04/2012 00:27:20

Però prou de pensar en el Pere! Primer m'havia de treure de sobre la senyora Pepita! I el lloro voltant per la casa... Sort que aquella dona era bastant xaruga; repapiejava que Déu n'hi do!

I què carall li deia jo a aquella senyora? Ben mirat era fàcil, de desempallegar-me'n. Podria haver-li dit que no, no havia vist el seu lloro; així de simple. Coi de nervis...

---

xaruga

19/04/2012 08:45:30

De sobte em vaig sentir irat. Em vaig encarar amb la senyora Pepita i li vaig dir: -Miri, sra. Pepita, ja n'estic fart d'aquest coi de lloro i de vostè!-Tinc moltes coses que fer i vostè només em destorva. Agafi'l d'una punyetera vegada i que jno se li escapi més...Pasiubé!.

---

Laura

19/04/2012 18:32:13

Amb un fort cop vaig tancar la porta del pis, vaig passar del ascensor i volant per les escales vaig desapareixa. Tenia molt feina per fer.

---

GiselaFV5

19/04/2012 20:14:53

Un cop al carrer em vaig adonar que, amb els nervis i tot plegat, m'havia deixat la cartera i les claus a casa. El que faltava! Però era igual, més tard ja trobaria la manera d'entrar a casa. Ara el més important era trobar en Pere...

---

xaruga

19/04/2012 20:24:08

I veient que entre el Pere, la sra. Pepita, el lloro i tot plegat no hi havia manera de seguir el fil i cadascun anava a la seva bola vaig decidir retirar-me, tot dient-los: Ja us fareu!

---

Laura

20/04/2012 23:31:55

-Mare meva, a on va aquest ara?
-va dir la Pepita traient-se el mòbil de la butxaca.
Ella tenia informació de primera mà sobre el quadre i la noia, allò era el que havia anat a dir-li, després de parlar del seu lloro que per ella era el primer.

---

Oriol Vives

21/04/2012 10:33:24

Com carall havia acabat la senyora Pepita dins d'aquell merder? A qui estava trucant? Era igual, no tenia temps.

Vaig baixar les escales i vaig sortir al carrer per dirigir-me cap a cal Pere, tant debò ell em pogués ajudar...

---

Laura

22/04/2012 17:50:57

Va!! Anem a parlar amb la Pepita, ja t'hi acompanyo.

---

Laura

22/04/2012 18:00:00

Però Pere!! Vols dir? La Pepita està trastornada amb el seu lloro,li parla i diu què li contesta.
-I si el que ella diu que sap li ha dit el seu lloro?.És molt probable,son animals intel.ligents.

---

Laura

22/04/2012 18:17:39

És l'única pista que tenim. Com se t'ha ocurregut passar d'ella havent-te dit que´té bona informació?.
-És que la Pepita en treu de polleguera.
-O és que no vols recuperar el quadre valorat en un milió d' euros que et va deixar el teu avi en herència?.

---

Laura

22/04/2012 18:32:33

És més , estic pensant que poden haver segrestat el lloro. Anem-hi de seguida, abans no desaparegui també la Pepita.
-Com volguis, anemi, tenim qué recoperar el quadre, no perdem més témps,con trovi la noia que és prepari, amb la cara de bona noia qué feia, no és podem fiar de cap.

---

Laura

28/04/2012 19:02:53

No me lo puc creure! la Pepita habia amagat el quadre, aquesta dona me ha salvat, quin espant qué tinc encara ha sobre,tinc qué ferli un regal, podé millor un pel seu lloro,ell ha delatat ha la noia i está detinguda, estic enfadat i content.

---

Tere SM

29/04/2012 01:14:21

S'ha acabat el termini per respondre a la Crida Especial «Sant Jordi 2012»: moltes gràcies a tots per participar!

Qui són els millors Cridaners: els de Twitter, els de Facebook o els del Bloc de VullEscriure.Cat?

Molt aviat publicarem el veredicte a la web!