Publicada originalment el 6 de maig del 2012 - S'ha acabat el termini per respondre a aquesta crida
Les feministes diran que les dones i els homes encara no estem en igualtats de condicions, els científics argumentaran que els avenços tecnològics ens allunyen cada vegada més dels homes de les cavernes, els avis botzinaran que el món s'està tornant boig i que res d'això no passava a la seva època.
Diguin el què diguin, hi ha una cosa que no canvia: tots necessitem una mare per néixer.
N'hi ha que hem tingut la sort de néixer de dones extraordinàries que ens ho han donat tot, i més, perquè nosaltres poguéssim lluitar pels nostres somnis, dones que sempre ens han fet costat, dones a qui titllem de pesades però sense les quals el nostre món no tindria sentit («Gràcies mama!»).
D'altres no han conegut mai la dona que els va donar la vida, o sols en tenen un record fugaç, però en canvi van ser acollits per mares adoptives que van lluitar contra tràmits inacabables durant anys, dones que no es van rendir ni un sol instant per demostrar que eren mereixedores d'acollir-los.
Hi ha mares que van desaparèixer quan eren massa joves i van ser substituïdes per tietes, àvies, amigues,... Per dones que van intentar estar a l'altura de les circumstàncies i que se'n van sortir amb més o menys desimboltura.
Hi ha mares que no es mereixen aquest nom.
«La mama que em va parir».
Avui és el Dia de la Mare. Potser és veritat que, si no fos per certa cadena comercial, ho celebraríem el 8 de desembre però, sigui com sigui, les mares s'han guanyat per dret propi un dia d'homenatge a l'any, o dos, o tres-cents seixanta-cinc, o tres-cents seixanta-sis en anys de traspàs: perquè no seríem el què som sense elles, per bé i per mal; perquè no seríem res sense elles.
Respon a la Crida!
Aquesta quinzena et donem llibertat absoluta. Pots escriure una carta, un poema, un conte, pots basar-te en fets reals o recórrer a la imaginació. Tens 500 paraules per confessar a la teva mare allò que mai et vas atrevir a dir-li de viva veu, per evocar la infantesa que vas viure o la que t'hauria agradat viure, per imaginar la mare que t'agradaria haver estat o voldries ser algun dia,... Només hi ha un requisit: la protagonista del teu text ha de ser una mare, real o inventada.
Vols deixar de ser un escriptor «però»? Vols convertir-te en un escriptor «de debò»?
VULL ESCRIURE!
Diguin el què diguin, hi ha una cosa que no canvia: tots necessitem una mare per néixer.
N'hi ha que hem tingut la sort de néixer de dones extraordinàries que ens ho han donat tot, i més, perquè nosaltres poguéssim lluitar pels nostres somnis, dones que sempre ens han fet costat, dones a qui titllem de pesades però sense les quals el nostre món no tindria sentit («Gràcies mama!»).
D'altres no han conegut mai la dona que els va donar la vida, o sols en tenen un record fugaç, però en canvi van ser acollits per mares adoptives que van lluitar contra tràmits inacabables durant anys, dones que no es van rendir ni un sol instant per demostrar que eren mereixedores d'acollir-los.
Hi ha mares que van desaparèixer quan eren massa joves i van ser substituïdes per tietes, àvies, amigues,... Per dones que van intentar estar a l'altura de les circumstàncies i que se'n van sortir amb més o menys desimboltura.
Hi ha mares que no es mereixen aquest nom.
«La mama que em va parir».
Avui és el Dia de la Mare. Potser és veritat que, si no fos per certa cadena comercial, ho celebraríem el 8 de desembre però, sigui com sigui, les mares s'han guanyat per dret propi un dia d'homenatge a l'any, o dos, o tres-cents seixanta-cinc, o tres-cents seixanta-sis en anys de traspàs: perquè no seríem el què som sense elles, per bé i per mal; perquè no seríem res sense elles.
Respon a la Crida!
Aquesta quinzena et donem llibertat absoluta. Pots escriure una carta, un poema, un conte, pots basar-te en fets reals o recórrer a la imaginació. Tens 500 paraules per confessar a la teva mare allò que mai et vas atrevir a dir-li de viva veu, per evocar la infantesa que vas viure o la que t'hauria agradat viure, per imaginar la mare que t'agradaria haver estat o voldries ser algun dia,... Només hi ha un requisit: la protagonista del teu text ha de ser una mare, real o inventada.
Vols deixar de ser un escriptor «però»? Vols convertir-te en un escriptor «de debò»?
VULL ESCRIURE!