[Teresa Saborit]

Benvingut al Torneig dels Escriptors de VullEscriure!

Vols escriure? No et perdis la proposta d'aquesta quinzena per esmolar la ploma. O el teclat. O el bolígraf. O el llapis. O... O les lletres en general! No necessitem muses per escriure, només folis en blanc

36a Crida: «Els 10 dies que mai no van existir»

T'imagines que desapareguessin 10 dies del calendari? Que te n'anessis adormir un 4 d'octubre i et despertessis l'endemà sent dia 15? Ciència-ficció? No: història pura.

L'octubre de 1582 el papa Gregori XIII va instaurar el calendari gregorià que utilitzem avui en dia. Fins llavors s'havia utilitzat el calendari julià, que havia estat instaurat per Juli Cèsar l'any 46 aC però que no era gaire fi a l'hora de calcular el temps. Segons els experts de l'època, al final les vacances d'agost haurien caigut en ple hivern!

Per tal de de corregir l'error, el 4 d'octubre es va adoptar el un nou calendari i es van fer desaparèixer 10 dies del calendari.

Mai no sabrem del cert com va viure la gent de peu de carrer aquest canvi, però... Què passaria si tornés a passar avui en dia?

Tindries deu dies menys de temps per preparar el pròxim examen o enllestir l'últim treball de la universitat? Si el teu aniversari caigués en un d'aquests dies desapareguts, t'hauries d'esperar un any per rebre els regals i les felicitacions? Si estaves destinat a morir un d'aquests dies, et convertiries en immortal? Si havies de néixer just llavors, no arribaries a ser mai un nen ploraner? Et descomptarien aquests dies del lloguer? De la hipoteca? Te'ls descomptarien del sou?

Només una cosa ens atrevim a afirmar: faltarien 10 dies menys per les vacances de Nadal

Tens 250 paraules per escriure el teu text. Prosa, poesia, teatre, assaig... Qualsevol gènere serà benvingut! Pots respondre a la Crida des d'ara i fins el pròxim dissabte 12 d'octubre a la mitjanit.

Una vegada s'acabi el termini, no t'oblidis de tornar a la web: tindràs una setmana de temps per criticar, com a mínim, un dels teus companys (nosaltres et direm qui) i votar pel text que et sembli més ben escrit i el que més t'agradi.

Vols deixar de ser un escriptor «però»? Vols convertir-te en un escriptor «de debò»?


Respon a la Crida: VullEscriure!


- -

[edgarcotes]

Sempre s’havia acostumat a robar petits períodes de temps: cinc, quinze, trenta minuts. Eren estones tan ínfimes que els afectats quasi no s’adonaven de la pèrdua. La majoria de vegades ho atribuïen a l’estona de son. I ell, atorgava els minuts als clients que ho desitjaven i feina feta. Senzill.
Tanmateix, robar-li deu dies a una persona era una altra història. Era quasi immoral. A més del risc que la descobrissin. Malgrat tot, la quantitat que l’oferien era tan suculenta que no pogué rebutjar-ho. Elegí la seva víctima amb compte, com si d’un assassí en sèrie es tractés. Havia de triar algú a qui els dies li passessin tan de pressa que quasi no se n’adonés. I trobà amb la solució. S’infiltrà a la casa talment com una ombra, fins a l’habitació on el futur damnificat dormia plàcidament. L’aparell lleva-temps xarrupà els dies sense compassió. La víctima ni s’immutà.

* * *

En Xavier es despertà confós. Notava quelcom estrany en ell. Segurament, era la calor. Es llevà i es dirigí a la cuina. Allà s’hi trobava son pare que llegia el diari mentre prenia l’esmorzar. El noi es preparà un bol de llet i s’assegué junt amb ell. D’improvís observà la data en el diari: <<Diumenge 25 d’agost 2013>>.
—Coi, que ràpides passen les vacances! Hauria jurat que estàvem a mitjans d’agost! –exclamà el Xavier.
—El temps passa volant! I més si fas vacances —comentà el pare.
—Ja ho pots ben dir!

[Teresa Saborit]

edgarcotes, per fi hem descobert a on van a parar els nostres dies de vacances! Hem de trobar aquest lladregot: s'ha d'acabar això que l'estiu passi volant

Moltes gràcies per atrevir-te a trencar el gel!


I a la resta... Esperem les vostres lletres, cridaners! A on se'n van els vostres dies perduts?

[Emagema]

Va ser dràstic. De la inconsciència al coma va ser un viatge curt. Al seu voltant els llençols blancs, asèptics, vestien perfectament el llit guardant-lo, mentre tothom resava per un miracle.

Al seu interior alguna cosa terrible havia passat. Mentre Toni peus negres anava caminant desprevingut un terrabastall va partir el seu món en dos parts: Aquí ,al límit dels seus peus, era 4 d’ octubre i just sota el dit gros es precipitava un penya-segat . Si feia força amb els seus ulls, però, sabia que en un altre punt de la història hi havia el dia 15. Entre les dues vores hi havia un abisme de 10 dies inexpugnable i un buit negre que xuclava cap a vall com els ulls hipnotitzants d’ una serp que espera que caigui l’ ocell de la branca.

Va mirar al seu darrera. Hi eren tots palplantats. Personatges que ell coneixia prou bé esperaven, com sempre, un acte heroic. Va empassar saliva i va cridar: Necessito un pentagrama! I cinc ratlles ondulants amb un bon grapat de negres estratègicament col•locades els van fer de pont. En Toni Peus negres els va fer passar a tots, un a un, amb cura, però els ulls de serp el van fer precipitar al buit i a la foscor.

- Es refarà, va dir el doctor, només haurà perdut deu dies. Però en obrir els ulls va plorar sense consol: no s’ imaginava pitjor seqüela que haver perdut en Toni peus negres.

[Teresa Saborit]

Emagema: el teu metge no té sensibilitat! Què vol dir "només" 10 dies?! Uix, que trista que seria la vida sense artistes


Moltes gràcies per respondre a la Crida!


I la resta? A on heu perdut els dies? Esperem les vostres lletres