[Teresa Saborit]

El poeta de Roda, el poeta del poble. El pròxim 11 de novembre farà deu anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol.

Amb ell vam aprendre que la poesia s'amaga en les petites coses del dia a dia: en el record dels éssers estimats, en el remor de les paraules, en una fàbrica,... Fins i tot, en uns ous ferrats.

OUS FERRATS (Miquel Martí i Pol)

Quan es couen, quins esclats,
els ous ferrats,
fins i tot, si no es vigila,
poden fer alguns disbarats.

I un cop cuits, ben presentats,
els ous ferrats,
se'ls mengen sense ganyotes
fins i tot els desganats.

38a Crida: «Ous ferrats (homenatge Miquel Martí i Pol)»

Aquesta quinzena el vostre text ha de complir amb una única condició: hi han d'aparèixer uns ous ferrats. Poden ser protagonistes o només decoratius, poden estar escrits amb forma de recepta o cuits en un poema. Prosa, poesia, teatre, assaig... Qualsevol gènere serà benvingut. Teniu 250 paraules per escriure el teu text!

Podeu respondre a la Crida des d'ara i fins el pròxim dissabte 9 de novembre a la mitjanit.

Una vegada s'acabi el termini, no us oblideu de tornar a la web: tindreu una setmana de temps per criticar, com a mínim, un dels vostres companys (nosaltres us direm qui) i votar pel text que us sembli més ben escrit i el que més us agradi.

Vols deixar de ser un escriptor «però»? Vols convertir-te en un escriptor «de debò»?


Respon a la Crida: VullEscriure!

- -

[Mercuri]

_ ... ni ous ferrats, ni durs, ni escalfats, ni escaldats, ni bullits, ni farcits, ni crus, ni estrellats, ni cabrejats, ni nevats, ni passats per l’aigua, ni al forn, ni a la carbonara, ni a la parmentier, ni al vapor, ni “al niu”, ni a la planxa, ni al plat, ni amb espinacs, ni amb una fulla de col, ni de gallina, ni de guatlla, ni d’oca, ni d’estruç. Els ous, simplement, i dit en tres paraules, NO M’AGRADEN.
_ Per tant, mai has cuinat un ou ferrat?
_ Mai.
_ I no menges res que hagi estat fet amb ous?
_ Home!!!! Les truites sí m’agraden! M’agrada la truita a la francesa, de patates, de formatge, de peix, d'espinacs, de faves, de pèsols, de mongetes, de tomàquet, d'espàrrecs, d’albergínia, de carbassó, de bacallà, de marisc, de ceba, d’alls tendres, de botifarra, de tonyina, de xanguet, de fines herbes, de pernil, de bolets, de pasta, de patates i sobrassada, de calçots i botifarra negra, de muntanya, de pagès, paisana, benedictina, o fins i tot, el pastís de truita. Podríem dir que les truites i els remenats m’entusiasmen.
_ QUINS OUS QUE TENS!!!!!!!

[Emagema]

Nota de l'editora: Aquest text pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per a menors de 18 anys.

“No pateixis , uns simples ous ferrats”! li va dir ella tant dolça. Era tan viva que segur sospitava que durant la cita li faria “la pregunta” i tant comprensiva que li aplanava el terreny a ell, que s’ enrojolava mirant-li, ni que fos, la punta de les sabates...

No va obviar ni un detall: Va emplatar dos ous ferrats per cada u en la vaixella més fina de la casa i damunt les millors estovalles de la mare, que al cel sigui, va col•locar unes espelmetes evocadores com ara unes gotes perfumades a l’escot.
No va ser fins que va arribar, que va amagar un ganivet a l’esquena. El rellotge sentenciava trenta minuts de retard. Frívola va resseguir, amb un dit insolent, la vora escantonada del plat i manllevant una espelma amb menyspreu, quedà delatat un insignificant forat a les estovalles...

Més tard ell, esgotat, va gaudir com mai dels ous ferrats: els ulls d’ ella van quedar tant opacs com aquells rovells que feia esclatar mullant-hi un tros de pa violentament, com si fossin ganivetades al ventre. Es va haver de llepar els dits, ai el gust de la seva sang! La clara blanca amb tot el vol torrat fet de punta de coixí, cruixia com els seus ossos. Va esquitxar el plat de groc i , de sang, aquella cara maquillada com una meuca.

Ara, quan el seu carceller li pregunta: Quin serà el teu darrer àpat? ell contesta excitat “ uns simples ous ferrats”.

[Teresa Saborit]

Mercuri, només puc dir una cosa: Quines truites! hehe

Emagema, el teu protagonista no sé si és bon cuiner, però millor declinar la invitació si mai et convida a dinar. Quina por!

Als dos: molts gràcies per ser els primers a respondre a la Crida d'aquesta quinzena!

I a la resta... Qui ens prepara uns ous ferrats?

[xaruga]

Ja sabeu com són els caçadors. Tendeixen a exagerar i del que diuen que maten, de la missa la meitat i encara bo.

Un d'ells, "Lo Rabieto", parent llunyà meu, m'explicava, mentre fèiem el cafè al bar del "Guerxo", que havia tingut un bon dia: dos perdius, quatre conills i un colom salvatge. Jo me l'escoltava seriosament fent cara de creure-m'ho tot. Ell s'anava animant en la conversa, fins al punt que em va convidar l'endemà, que era festa, a esmorzar un conillet "a la teula, salpebrat i a les fines herbes".

- On ha de ser això? - li vaig preguntar.
- Al meu tros, prop de l'hostal. (estava a quinze quilòmetres del poble)

Li vaig dir que hi aniria sobre les nou del matí.
No s'ho va creure, potser perquè ho vaig dir sense gaire convenciment. Ell, però, em va assegurar que tindria el conill a punt quan jo arribés.

L'endemà jo era al tros a les nou del matí, com un clau. En veure'm li va caure el cel damunt. L'expressió de la cara ho deia tot. Sense badar boca va entrar a la cuina i al cap d'una estona em va treure un plat amb dos ous ferrats.

Vaig somriure i li vaig dir: Quins ous, "Rabieto", quins ous !!