[Teresa Saborit]

Comença el termini per decidir qui seran el guanyadors d'aquesta quinzena!

Critica/Vota els textos que han respost a la 38a Crida. Tens temps des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 16 de novembre a la mitjanit!

VOTA AGRADA (fes clic a l'enllaç)

VOTA BEN ESCRIT (fes clic a l'enllaç)

CRITICA (continua llegint )

Els autors que han respost a la Crida han de criticar, com a mínim:

- En Mercuri ha de criticar la renaixent
- L'Emagema ha de criticar en Mercuri
- El xaruga ha de criticar l'Emagema
- L'Aina San Nicolàs ha de criticar el xaruga
- La martacasascortada ha de criticar l'Aina San Nicolàs
- La Laura ha de critiar la martacasascortada
- La renaixent ha de criticar la Laura

Per enviar una crítica, només has de fer clic al botó «Respon» que trobaràs al final d'aquest missatge (no t'oblidis de dir a qui estàs criticant!). RECORDA: Quan redactis la crítica, digues una cosa positiva del text i una cosa que creguis que s'hauria de millorar. Som un grup d'escriptura: estem aquí per aprendre a escriure! SIGUES VALENT I INTENTA-HO!

Qui enviï més crítiques (si n'envia com a mínim 2), tant si ha respost a la Crida com si no, apareixerà en un lloc destacat de la nostra web durant la quinzena següent i guanyarà una estrella per poder participar a la final de tardor!

Fes clic als enllaços que trobaràs a continuació per llegir els textos complets:

D'ous i truites (Mercuri)
El darrer àpat (Emagema)
Anècdotes de caçadors (xaruga)
Aroma (Aina San Nicolàs)
El seu cap donava moltes voltes (martacasascortada)
El menú ha de ser variat (Laura)
Ous? Amés, ous ferrats? (renaixent)


Qui seran els guanyadors de la 38a Crida? Ho sabrem molt aviat!

- -

[Emagema]

Crítica de “D’ ous i truites” de Mercuri.

Doncs au, mans a la feina! La veritat és que és un plaer haver de criticar aquest relat doncs és dels que m’ ha agradat més. M’ agrada perquè t’ imagines perfectament els personatges sense que et facin les mínima descripció. El text es desenvolupa mitjançant un diàleg i ho trobo molt àgil. Finalment, en desenllaç, et fa riure. Provoca una reacció en el lector. M’ ha encantat! En algun moment m’ ha recordat un diàleg sobre com servien les hamburgueses (no sé a on) de Pulp Fiction. Ja me perdonaràs la bajanada...
La veritat, em costa molt trobar algun aspecte negatiu: què m’ hagués agradat haver-lo escrit jo? Segurament.

[xaruga]

Crítica al darrer àpat d'Emagema.

La nota de l'editora avisa que aquest text pot ferir algunes sensibilitats.

No em tinc per una persona sensibilera, però reconec que m'ha causat un cert impacte.

Suposo que aquest impacte serà valorat pels crítics i li donaran una bona nota. A mi. que estic baix de defenses, més aviat m'ha provocat esgarrifances.

Això no vol dir que no sigui un bon relat i que estigui molt ben escrit.

[Laura]

Crítica de "El seu cap donava moltes voltes" de la martacasascortada

El relat comença amb força, amb misteri. A la noia se li tallaven els records després d'una nit d'alcohol. Ella comparteix l'angoixa de la falta del seu novio amb el seu amic, però de cop es gira la història i deixen les penes aparcades a dintre de la cuina i, per sorpresa del lector, es prepara un ou ferrat, la qual fa pensar que la pena tampoc era tan gran. Potser una mica més d'informació del novio estaria bé. M'han agradat molt les tres últimes ratlles, com especifica com l'amic la veu menjant-se un ou ferrat amb tot el plaer del món.

[Laura]

Crítica "El darrer àpat" d'Emagema
El relat comença amb un to romàntic, ja que ell té tot l'escenari preparat amb cura, però dóna un gir en arribar ella, agafant per sorpresa el lector, que veu com el protagonista amaga un ganivet a l'esquena sense entendre res, ja que desconeix el motiu del gir. Penso que en un final tràgic també podria donar pistes, posar en alerta al lector amb misteri o paraules d'odi, venjança..., però bé! com deia aquell, la imaginació dels escriptors és il·limitada i cada un té el seu estil.