[Teresa Saborit]

Benvinguts a la Final de Tardor del Torneig dels Escriptors!

Aquests són els nostres 11 finalistes: edgarcotes, Emagema, Mercuri, Madeco, Aina San Nicolàs, Laura, Violeta, xaruga, Jana Cooper, jordillo i martacasascortada!

Aquests són els escriptors que han guanyat alguna de les estrelles de tardor que hem repartit durant les últimes setmanes. Aquests són els autors que s'han guanyat el dret a participar a la final de tardor del nostre petit torneig.

Benvinguts, escriptors!

Us recordo les bases: la final de tardor seguirà la mecànica habitual d'una Crida de la Quinzena, amb la diferència que no hi haurà recompte de crítiques.

Els autors que aconsegueixin més vots en cadascuna de les categories rebran un diploma acreditatiu, inscriuran els seus noms en el Mur de la Fama de VullEscriure i podran participar a la Gran Final del Torneig dels Escriptors que celebrarem a principis de juliol!

Esteu a punt? Teniu les lletres esmolades? Heu escalfat els dits per poder-vos llençar a teclejar la millor història que hagin ideat mai les vostres neurones?

Sí?

Doncs no us faré patir més... Molta sort a tots, escriptors!

Aquí comença la Final de Tardor del Torneig del Escriptors


41a Crida: «2014»

La Final de Tardor coincideix amb l'última Crida de l'any. Us proposo que el vostre text giri en torn del 2014. El 2014 com a any o el 2014 com a xifra. Podeu escriure una carta de bons desitjos per l'any que està a punt de començar o explicar-nos com faríeu 2014 truites en un dia. Qualsevol idea serà benvinguda mentre hi apareguin aquests quatre números!

Teniu 250 paraules i una setmana de temps per escriure el vostre text, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 21 de desembre a la mitjanit.

Una vegada s'acabi el termini, no us oblideu de tornar a la web: tindreu una setmana de temps per criticar, com a mínim, un dels vostres companys (nosaltres us direm qui) i votar pel text que us sembli més ben escrit i el que més us agradi. Recordeu que si un autor no envia la seva crítica, serà exclòs del recompte de vots!

Vols deixar de ser un escriptor «però»? Vols convertir-te en un escriptor «de debò»? Vols ser proclamat campió de tardor del Torneig dels Escriptors?


Respon a la Crida: VullEscriure!


- -

[edgarcotes]

La fera observava la seva presa amb esment. Allà estava, quieta i ingènua, sense ni imaginar-se el que li esperava. Pobra desgraciada. El seu depredador es posà en posició d’atac, tot doblegat les potes davanteres per així tenir més impuls per abalançar-s’hi. Estava preparada per a l’acció. D’un salt frenètic, arremeté contra la seva víctima. Aquesta no oposà resistència, ja que només podia balancejar-se violentament.

De sobte, una veu de dona exclamà:

—Nina! Nina! Què fas? Maleïda gata! Baixa ara mateix de l’arbre de Nadal! Ja és la tercera vegada només començar aquest any!

El felí féu cas omís a les advertències de la seva mestressa. Boles i estrelles es desprenien a dojo, no podent suportar el balanceig constant de l’arbre. La dona s’abocà sobre la gata bo i intentant que fes el menor desgavell possible. Inútil. L’animal es movia amb prestesa.

Llavors, l’avet es desplomà al terra, tot provocant la fugida immediata del felí que es perdé escales avall, espaordit.

La senyora sospirà amb resignació. Es veia clar que en aquell 2014 ben entrat, la trapelleria de la seva mixeta tampoc disminuiria...

[Violeta]

L’Alba surt de l’ascensor i treu les claus de la bossa. Ràpidament obre la porta del pis i entra. Cal donar-se pressa, en Robert pot arribar en qualsevol moment i no voldria que la trobés allà.

L’Alba va directa fins al menjador. Allà, damunt la taula, hi ha la seva llibreta de notes, l’agenda i l’exemplar de Big Sur de Jack Kerouac. Respira alleugerida: havia anat de ben poc que no s’ho deixava. Ho agafa tot, fa una mirada nostàlgica a la seva antiga llar i, en arribar al rebedor, deixa les claus a la petita safata de cuir de damunt del moble. Tot seguit surt del pis tancant la porta de cop.

En Robert arribava cansat de la feina. Caminava fent un passeig calmós cap a casa quan va veure a l’Alba sortint esperitada de l’edifici, amb un paquet a les mans. Tot seguit pujava a un cotxe que estava aparcat ben a prop.

L’Alba dins el cotxe es mira a en Miquel.

- Per poc que no m’ho deixo.

- Ara ja ho tens tot.... N’estàs segura?

L’Alba el somriu i li agafa dolçament la ma.

- I tant. Anem.

En Robert va veure com el cotxe es posava en marxa i s’allunyava carrer avall. Es va fixar en la matrícula del cotxe, 2014 – FAN. Li era ben familiar. Sorprès es va preguntar on devien anar en Miquel, el seu amic de tota la vida, i l’Alba, a aquelles hores del vespre.

[ggasso]

[Nota de l'editora: Moltes gràcies pel text, ggasso! Com que estem a la final de tardor, només entren a les votacions/crítiques els autors que hagin guanyat alguna estrella durant les últimes cinc quinzenes, però ens ha encantat que ens recordessis que a vegades hi ha 2014 raons per fer les coses ]

La Carla sempre havia treballat de periodista, però ara no té feina i no té atur. El fet que no tingui dret a la prestació de l'atur és degut a què la Carla era autonoma, i els autonoms no tenen dret a aquest subsidi. O sigui que ara, té una casa per pagar, que no pot pagar.

Els estalvis se li han acabat, ja que fa més d'un any que busca feina, però no en troba. Al principi la Carla només buscava feina de periodista, però al final ha desistit i ara busca feina de qualsevol cosa. La seva desesperació per pagar les factures ha fet que demani places de peó de fàbrica, de neteja de la llar, de verdulera... però els tècnics de selecció li deneguen aquestes feines amb l'excusa de la seva inexperiència en aquestes tasques. Però realment, el que passa és que la Carla té un perfil massa qualificat per ocupar aquests llocs de treball. Aquest és el motiu real de què no passi els processos de selecció.

En definitiva, la Carla fa sis mesos que no paga la casa i el banc li ha enviat una ordre d'embargament. Ara se sent abatuda, plena de ràbia i de frustració, perquè ja no és el que era, perquè la societat la feta fora del sistema. Això per ella és una gran injustícia, i, aquesta injustícia, ha provocat que la Carla es convertís en una antisistema.

Ella té més de 2014 raons per convertir-se en una ocupa, i la principal d'aquestes raons, és l'avís de l'embargament de la seva llar, així que ha decidit, que quan el banc li prengui el seu habitatge, ella es faria ocupa de la seva pròpia casa.

[xaruga]

La Júlia es trobava davant l'aparador d'una botiga elegant del Passeig de Gràcia. Es mirava embadalida un abric marró de
catxemira, moníssim que, de ben segur li aniria com anell al dil. Era la seva talla. Un parell d'anys abans se l'hauria comprat. Ara, amb el marit a l'atur i ella amb el sou congelat no li era possible. Hi havia altres prioritats tenint dues nenes petites. L'etiqueta, mig amagada en una solapa, li mostrava el preu. Costava 2014 euros. "Faria qualssevol cosa per tal d'estrenar-lo aquestes festes", pensà amb veu alta. De sobte, donà mitja volta en notar un alè humit al clatell.

- Li agrada? Digué un senyor calb, de mitjana edat, elegantment vestit
- Qui és vostè, què vol de mi? exclamà la Júlia espantada.
- No s'espanti. Només vull ajudar-la -
- No necessito el seu ajut. Vagi-se'n !
- D'acord, senyora, però no es preocupi, tingui fe, vostè estrenarà l'abric.

La Júlia restà immòbil i pensativa mentre aquell home estrany s'allunyava. El rostre li era familiar. Es posà la mà a la butxaca i palpà un paper gruixut. Restà estupefacta. Era una butlleta de la "Grossa", la nova loteria de Cap d'Any, i el número era el 1714.

Una rialla d'esperança li il·luminà la cara. En endavant tot aniria bé, n'estava segura.
Ara sabia qui era aquell home, ignorava, però, que hagués canviat de bàndol.