[Teresa Saborit]

Si la Nit de les lletres se t'ha fet curta... El Drac Alat et convida a continuar escrivint en una Crida 100% Sant Jordi!

49a Crida: «El Drac Alat»

Tots sabem la versió oficial de la llegenda de Sant Jordi: el drac era un monstre ferotge que volia devorar una princesa i sant Jordi un cavaller valent que va salvar un poble aterrit.

Però... I si la versió oficial no fos la correcta? I si la versió de debò inclogués una princesa pretensiosa, un cavaller d'armadura rovellada i un drac a qui tothom repudiava injustament?

Explica'ns la teva llegenda des del punt de vista del drac!

Tens 250 paraules i una setmana de temps per escriure el teu text, des d'ara mateix i fins el pròxim dissabte 26 d'abril a la mitjanit! (250 paraules és el límit màxim: ja sabeu que no som estrictes amb l'extensió, i us deixem un marge generós d'unes 50 paraules extres, però no us passeu en excés )

Una vegada s'acabi el termini, no t'oblidis de tornar a la web: tindràs una setmana de temps per criticar, com a mínim, un dels teus companys (nosaltres et direm qui) i votar pel text que et sembli més ben escrit i el que més t'agradi. Recorda que si un autor no envia la seva crítica, serà exclòs del recompte de vots!

Vols deixar de ser un escriptor «però»? Vols convertir-te en un escriptor «de debò»?


Respon a la Crida: VullEscriure!


- -

[David Salsas]

EL MÓN AVUI
22 d’abril de 2014
Publicació exclusiva dels documents trobats a l’antiga Cova del Drac del carrer Tuset de Barcelona
Del seu anàlisi i verificació amb Carbon-14 es conclou que no hi han dubtes de la seva autenticitat

Transcrivim una síntesi del Diari del Drac Major

19 d’abril
M’he trobat a la filla del Rei, està molt preocupada. M’ha dit que ahir es va escapar de casa desobeint ordres del seu pare. Pel que sembla ha passat la nit a la cabanya dels calderers. No cal que ho digui, fa olor de fum i encara va una mica fumada. L’hi dit que es quedi a passar la nit i es recuperi.

20 d’abril
La filla del Rei s’està convertint en un problema, és una mimada, no para de queixar-se i ja vol tornar cap a casa: he de pensar, no crec que sigui una bona idea acompanyar-la, al final ens veurem embolicats en els seus problemes.

21 d’abril
He trobat en Ergon-geo, pagès de Vallgorguina també conegut com Georgos.
Coneix a la noia de la casa de les calderes ...i també va una mica fumat.
M’ha dit que l’acompanyarà a casa seva.

22 d’abril
Merda!
Ja sabia que això acabaria malament!
Quines mentides es diuen en el nou bàndol reial!
En els darrers temps el Rei te problemes amb el seu gendre i tampoc en treu gaire profit del tràfic d’armes amb els sarrains: ja sabia jo que mai reconeixeria la desaparició de la seva filla.
Segur que han untat el pagès perquè digui que va salvar la Princesa d’un maleït drac.
Ja ens han carregat el mort!
I a més demà faran una festa per a celebrar-lo... i amb la premsa pel mig....
Ja hem begut oli!

[silviahuguet]

Aquell que l’agafava, que l’animava i la mirava amb cara de desig, que l’abraçava contra el seu cos amb totes les seves forces quan sentia la por de perdre allò que durant tant de temps havia desitjat. Encara recorda quan la observava des de la llunyania, en un primer moment era odi tot el que sentia. Ella tant càlida i dolça, tant acurada i senzilla que mirar-la era veure com cada moviment del seu cos era un regal de la naturalesa. Però ell va saber transformar tant de terror en amor i passió i d’aquesta manera creia que la vida així l’havia premiat, amb aquesta gran oportunitat. Tot i ser una falsedat, existien sentiments reals en ambdues direccions, ell ocult sota l’aspecte físic d’un dels bons. Lluitadors d’armadura blanca, considerats com a Déus, amb llibertat d’actuar com i contra el que fos. Ell si que sabria utilitzar les seves qualitats. Ara s’havia convertit en la part desagradable de la historia, la rebutjada , odiada i terrorífica. Aquesta vegada, sí que literalment escopí foc pels queixals, ell s’havia convertit en allò contra el que sempre havia lluitat. La vida per primer cop se li havia tornat en contra i li presentava una gran lliçó. Ara estava perdut, ningú creia les seves paraules ni escoltava la seves justificacions sobre aquells canvis tant extraordinaris i sobrevinguts, sinó que simplement el prenien com al pitjor dels enemics sense justificacions. Com de incomprès es deuria haver sentit el seu anterior company de batalles…

[bt_yolanda]

El Drac mirava al seu voltant, inquiet, mentre els vilatans l'escridassaven i destrossaven els seus estimats rosers. Ell no els havia fet res dolent. Al contrari, sempre els havia cuidat i protegit com si fossin la seva família.
Tot d'una, una veu autoritària va apagar la cridòria.
-Escolteu! -El Drac va respirar tranquil. Era la princesa.- Ell no s'ha endut els vostres fills. Mireu què he trobat al costat d'una de les suposades petjades de drac.
A la mà,plena d'anells, duia un segell amb l'escut del poble veí. Tothom va entendre el que allò significava. Plens de ràbia, i després de disculpar-se, van decidir rescatar els menuts.
De sobte, el Drac va deixar anar un rugit i va caure a terra. La princesa s'hi va atansar, amoïnada. Tenia una espasa clavada a la pota i de la ferida sortia força sang. El Drac va mirar, somrient, el cavaller que acabava d'aparèixer.
-Gràcies.
-He fet justícia, senyor.
Llavors, el Drac va deixar caure unes gotes de sang sobre un dels anells de la princesa. Immediatament, ella i els vilatans es van transformar en dracs, trencat el malefici que els condemnava a ser humans sense memòria del seu passat.
Poc després, van veure un grapat de dracs joves que s'acostaven: eren els seus fills, que havien pogut escapar fàcilment.
En agraïment, el Drac va regalar al cavaller una rosa, la que li permetria viure feliç per sempre amb la dona que triés. Com ell amb la seva dragona.

[xaruga]

El cavaller Sant Jordi cavalcà fins que el sol il·luminà la Vall dels Nans. Allí, el dia abans havia salvat un nan d'ofegar-se en un estany. Fou el nan Xaco qui li assenyalà el camí per tal de trobar la cova del drac, el qual tenia segrestada la princesa. Llavors, albirà la cova i dirigí el cavall a l'habitacle disposat a enfrontar-se amb el drac i salvar la princesa.

Tot just arribar a l'entrada sentí uns crits increpadors:

-Mira que n'ets d'inútil! Aquestes lloses de pedra han de brillar com l'argent. No saps ni fregar el terra. Et passes el dia traient foc per aquestes pestilents narius i deixes la cova socarrimada i plena de sutge. Valdria més que ho aprofitessis per encendre el foc i posar a bullir l'olla-

El cavaller seguí les veus fins a trobar-se davant la princesa que escridassava el drac. Aquest amb un davantalet lligat a l'esquena fregava els sòl de la cova. Feia pena amb aquell posat temorós repetint constantment: Si, estimada....si, estimada...

En veure l'escena, a Sant Jordi se li presentà un dilema: No sabia si havia de salvar la princesa del drac, o al drac de la princesa.

Finalment decidí girar gropa i deixar que la parella solucionés les seves diferències.